Chrisitian Boltanski

Christian Boltanski va néixer a la fi de la Segona Guerra Mundial en una família marcada pel holocaust. De formació autodidacta, va començar a pintar als 14 anys. Entre 1969 i 1971 va començar a reconstruir la seva infància a partir de fotografies. La seva obra està marcada per una intencionalitat d'arxiu i memòria que va més enllà de l'explícitament present. Les robes usades en les seves instal·lacions i les fotografies dels quals ja no estan són recurrents en la seva obra com a marca de l'absent.

Escaparat de Barcelona

Qui és Chris Burden?

Chris Burden (Boston 1946), és un artista estadounidenc conegut per les seves performances. Va estudiar arts visuals, física i arquitectura a la Universitat de Pomona (Universitat de Califòrnia ), a Irvine, del 1969 al 1971. Per a la seva tesis de 1971 va presentar l'obra ‘’Five Day Locker Piece’’, una performance en la qual es va tancar durant cinc dies en la seva taquilla, el que va provocar una gran polèmica entre el personal docent.
El1978 va arribar a ser ell mateix professor a la Universitat de Califòrnia (Los Àngeles), una posició de la qual va dimitir el 2005 a causa de una controvèrsia amb la universitat sobre l'obra d'un estudiant graduat que recreava una de Jeffrey BurdenKastner. La performance utilitzava pretendidament una pisola carregada, però les autoritats no van ser capaces de provar això.
Una obra a destacar
El 2005, va llançar un iot no tripulat, d'auto-navegació, que va atracar a Newcastle el 28 de Juliol després d'un viatge de 330 milles (5 dies )des de Shetland. El projecte va costar 150.000 lliures i va ser finançat amb una beca significativa del Consell de les arts Britànic (Arts Council of Great Britain), sent dissenyat i construït amb l'ajuda del Departament d'Enginyeria Naval de la Universitat de Southampton. La nau és controlada per una computadora de bord i un sistema GPS; no obstant això, en cas d'urgència la nau podia ser socorreguda per un vaixell acompanyant d'ajuda.

Una mica de...Tim Burton!

Tim Burton, és un director, productor,escriptor i dissenyador americà, nascut a Califòrnia el 25 d'agost del 1958. La majoria de les seves pel·lícules s’han caracteritzat per la presencia de mons imaginaris on acostumen a estar presents elements gòtics i obscurs, on els protagonistes acostumen a ser éssers inadaptats i enigmàtics.

Com a curiositat he escollit aquesta fantàstica Producció i n’he fet un dibuix:

The Nightmare Before Christmas

Originalment, Burton tenia pensat redactar i il·lustrar un llibre amb tendències poètiques (rimes, versos, poemes,..) i personatges animats per a l'entreteniment de les audiències més petites. Encara que, al 1993 va acabar produint un nou llarg metratge el qual no va poder dirigir per la seva col·laboració dintre de la franquícia de Batman, l'argument de la qual gira entorn del rei de la ciutat de Halloween i les seves intencions per convertir-se en un benèvol Santa Claus, coneguda per les seves traduccions ‘’L'estrany món de Jack’’ i ‘’Malson abans de Nadal’’ en els seus doblatges per a Amèrica Llatina i Espanya, el film’’ The Nightmare Before Christmas’’dirigit per Henry Selick i basat enterament en la història i els personatges de Burton, va ser ben rebut per les audiències, arribant al grau actual de considerar-se una pel·lícula de culte.

CRÍTICA DEL ESPECTACLE DE SOL PICÓ

L’espectacle de la Sol Picó em va semblar, en principi, bastant rar ja que mai havia vist un espectacle de ball contemporani.L’espectacle estava compost d’una espectacular posta en escena de Sol Picó mentre actuava i ballava, hi havia una part física molt treballada amb el seu company d’escena. També la representació musical estava present dins de l’espectacle. Un grup de quatre musics formats per: un guitarrista, un baixista, una batería i una saxo. Actuaven escènica i musicalment a l’hora amb tot tipus d’impediments i dificultats relacionats am las coreografies i escenes de la ‘’performance’’. Cal destacar molt positivament la part audiovisual formada per una pantalla al darrere del escenari que mostrava la vista d’una càmera desde dalt mentre la Sol Picó feia moviments estranys però que donaven un impacte visual molt bonic i innovador.
L’ utilització de l’espai a l’espectacle el vaig trobar adequat però l’attrezzo era tan metafòric que si no m’ho haguessin explicat no hagués entès.
El que més em va agradar va ser la professionalitat i per sobre de tot la naturalitat de la Sol Picó a l’escenari, perquè el dia anterior del espectacle vam tenir el luxe de poder fer una ‘’Master-Class’’ amb ella i es va mostrar tal i com és al escenari. A la vegada vull recalcar la seva increïble tècnica com a ballarina, desde el meu punt de vista no li calia ningú més a dalt de l’escenari ella sola se’l menjava amb una energia que contagiava.El que més em va impactar va ser el moment final de l’obra, va ser molt inesperat. La Sol Picó es va vestir amb una espècie de vestit enguixat que la cobria sencera menys el cap. Tot seguit, va donar les gràcies al públic i va convidar a que si algú volia deixar escrit algun missatge al seu vestit de guix, ho pogués fer. La reacció del públic va ser tant receptiva que gairebé tothom va pujar al escenari on estava ella, a escriure-hi alguna cosa, en conseqüència d’això la Sol Picó es va posar a plorar d’emoció.

Segona fotografia i model final

Segona fotografia, només vaig apropar l'objectiu i va ser
perfecta com a model del dibuix final de Poe

Primera fotografia abans d'escollir el model

Primera fotografia vaig decidir que no servia com a model

per al dibuix final, ja que es veu massa lluny.